Cloenda

Idò sí! Com diu el títol... A aquest post faré la cloenda del bloc. Per això, vull fer una sèrie de reflexions:

• Bloc.

El primer que vull comentar és la meva experiència amb el bloc: les primeres setmanes, na Míriam ens va dir que havíem de decidir entre crear una carpeta d'aprenentatge o fer un bloc. Al principi vaig dubtar molt, ja que no havia tingut mai cap bloc. Va ser just per aquest motiu pel qual em vaig animar a fer-ne un (pensava que podria ser una experiència positiva).

Així ha estat: ha estat una experiència molt positiva. M'ha agradat reflectir els meus pensaments i les meves reflexions en diferents entrades i un cop han passat les setmanes, tornar a llegir-les. 

Avui puc dir que el dia de demà espero tenir un bloc on pugui seguir contant totes les meves experiències en relació a la meva professió (material, suport, conflictes, experiències...)

• Assignatura "Atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu".

Quan vam haver de decidir la nostra menció jo ja ho tenia ben clar, i és que sempre ho he tingut clar. Tot i així, em frenava una mica el fet que sempre et pots trobar amb alguns casos extrems i pens que el més important és tenir paciència i experiència. Així, les classes de cada dimarts m'han servit un munt: han estat molt pràctiques i molt útils pel dia de demà: com sempre ens ha dit na Miriam, la teoria sempre la tindrem al nostre abast; s'aprèn més amb els casos reals, amb els casos pràctics.

Així, he de dir que he gaudit d'anar cada dimarts a la UIB per fer aquestes classes (tot i que el cansament es notava, per part de tots!)

• Ponències.

D'aquesta assignatura també he de destacar totes les ponències que hem tingut. No podria dir quina m'ha agradat més perquè de totes he après alguna cosa que em servirà al dia de demà: mestres amb molta experiència qui ens han explicat casos reals, activitats, recursos... 

També vull destacar la ponència de na Maria i en Carlos: la més emotiva de totes, pot ser la més propera i la que més vaig gaudir: no volia que acabés.

• Pràctiques.

Finalment, vull fer una petita reflexió sobre les pràctiques. A la vegada que he cursat l'assignatura de suport també he realitzat les pràctiques a una classe de primer de primària: he de dir que molts cops he pogut aplicar coses que estava aprenent a la UIB, a les pràctiques. 

A més, he tingut dins la meva aula un alumne amb TDAH i un altre amb Síndrome de Down i els he pogut tractar d'una manera molt més propera, gràcies al que he après amb l'assignatura.

Miriam: gràcies per tot el que m'has ensenyat. Tant de bo hi haguera més mestres com tu...

LLibres... Sí o no?

Fa poc, vaig penjar una entrada on exposava la meva opinió sobre els deures: cal posar deures als nins? O millor... No?

Així, avui vull exposar la meva reflexió sobre la utilització dels llibres a l'aula o no. Ahir en vam al claustre de la meva escola i considero que és un debat molt vigent avui dia.

M'he llegit un article publicat per David Perelló Marugán on presenta ítems en relació als defensors dels llibres de text i ítems en relació als detractors dels llibres de text (l'adjunt al final de l'entrada).

Després de fer-ne una lectura, vull destacar allò que considero més important.

Defensors dels llibres de text:

• S'adeqüent als múltiples canvis que sofreix el currículum cada vegada que es modifica la llei educativa -> considero que aquest és un dels punts més destacables, ja que avui dia constantment estem canviant de llei o, si més no, no queda clara. 
• Junt amb el llibre s'incorpora altre material aprofitable.
• Permet seguir una línia metodològica al llarg de tota l'etapa educativa.

Detractors dels llibres de text:

• No suposen els costs dels llibres. 
• Integren en les seves propostes pedagògiques  els nous models i paradigmes educatius 
• Adeqüen el material a les característiques o necessitats grupals i individuals.
• Permeten adaptar els materials als esdeveniments actuals.

Així, puc fer ja una reflexió personal i dir que considero que seria adequat fer un "mix" entre les dues opcions: els llibres no són dolents i ajuden en moltes situacions, i a més, es pot reforçar els aprenentatges amb material adaptat pel curs del moment (com sempre dic, cada curs, i cada alumne, són un món!).

Referències:
http://www.mundoprimaria.com/primaria/libros-de-texto-si-o.html article de David Perelló Marugán.

Projecte de millora

Com a projecte de millora que incluiré a la memòria de pràctiques, estic fent activitats en parelles, en trios i en grups. Així, també fem feina grups cooperatius. 

La temàtica que utilitz és les professions, ja que no saben gaire coses sobre aquest tema. 

A continuació adjuntaré la feina que hem fet però també vull destacar que tots els nins que tenen NEE i NESE han pogut participar perfectament en totes les activitats i els ha permès desenvolupar-se i millorar les seves habilitats socials. A més, el nin amb Síndrome de Down també ha participat i li ha agradat molt veure que ell també és important i necessari dins el grup.

"La classe de primer estem fent molta feina! Ara estem treballant el tema de les professions, ja que treballant la “b” ens hem adonat que la paraula “bomber” du dues “b”! Així, estem fent diferents activitats per treballar les professions: tenim molta curiositat!

El primer que vàrem fer va ser informar-nos dels vehicles que tenen els bombers, de com es vesteixen, de les instal·lacions que tenen... I després, ens hem informat de les professions que tenen els nostres pares.

A més, hem après a fer feina en parelles! Vàrem decidir una professió i vàrem dibuixar-la per després mostrar-la als nostres companys. Una vegada els nostres companys endevinaven la nostra professió, en xerràvem una mica. Va ser molt divertit i vàrem aprendre coses que no sabíem!!!

També vàrem aprendre altres professions a partir d’un PowerPoint: havíem d’endevinar les professions que sortien i quan pitjàvem a la PDI ens sortia una diapositiva que ens deia si ho havíem fet bé o malament. Ens ho vàrem passar molt bé!

Finalment, també hem de dir-vos que hem fet feina amb grups! A partir d’unes imatges, havíem d’endevinar de quina professió es tractava. Cada vegada ho havia d’escriure un del grup, la qual cosa implicava que tots havíem d’estar d’acord i ens havíem d’ajudar. Després ens hem corregit i hem donat l’enhorabona als guanyadors, encara que pensem que... Guanyadors ho som tots!"

Altes capacitats

En darrer lloc, la mestra, na Miriam, ens va fer l'exposició sobre les altes capacitats.

Na Miriam ens va explicar que a un alumne amb altes capacitats el més important és motivar-lo contínuament. Així, quan acaba la feina prevista se li pot donar feina extra presentant-la com un repte: això, motiva a l'alumne i hi posa ganes.

Com a pla d'actuació ens va donar una fitxa on hi havia diferents exercicis de lògica: són exercicis per pensar i això l'alumne amb altes capacitats ho pot veure com un repte.

Com resolc problemes?

Com he anat comentant, el meu grup és molt mogut i sovint es presenten problemes que, la tutora i jo, considerem que són bàsics quant a convivència. Així, ella sempre em recorda la importància de treballar els hàbits i les normes, ja no només d'aula sinó també d'altres aspectes.

Tinc dos nins molt moguts, un d'ell està diagnosticat amb TDAH i l'altra està pendent que el mirin. El primer, ara està medicat i he de reconèixer que està molt més tranquil. En canvi l'altra, cada dia està més nerviós. Dimarts va ser terrible! Duia 4 dies sense escola i es va notar: és un nin amb problemes familiars i pel que notem, el seu únic lloc on es pot expressar és a l'escola i així ho fa.

Contínuament s'han presentat problemes de tot tipus, sovint molt mínims i s'han arreglat de seguida.

El problema "gros" que he viscut a les pràctiques va arribar ahir. Era durant la darrera hora, i érem abaix fent educació física (jo hi era perquè ara feim grupets per fer diferents activitats que les relacionem amb les lletres que treballem a classe). Aquest nin (el que està pendent que el mirin) estava castigat 10 minuts perquè durant tot el matí no havia deixat fer classe. Així, es va seure devora on jo estava. De sobte, em vaig girar i el nin no hi era, i just en aquest moment varen venir unes nines a dir-me que hi havia un nin plorant. 

La situació va ser la següent: aquest nin estava castigat, però de seguida que va poder va sortir corrent i li va llevar la raqueta de les mans a un altre nin. Aquest altre, me'l vaig trobar plorant (he de dir que aquest nin és el que té Síndrome de Down... i els canvis bruscos o les situacions que no entén el posen molt nerviós). 

Jo em vaig quedar freda. De seguida vaig agafar el nin (amb el que tinc molta confiança) i vaig intentar tranquil·litzar-lo. Després, va venir el professor d'educació física perquè no sabia que havia passat i de seguida vam castigar a l'altre nin i a mi, de la ràbia, em va sortir dir-li que estaria castigat tota la setmana sense pati i sense educació física, i que allò que havia fet havia estat molt "feo". 

Sempre he pensat, durant tots els anys de carrera, que en cap moment cap professor ens ha ensenyat a com afrontar problemes d'aquests. O ja no ensenyar... Sinó a contar-nos experiències, estratègies, maneres d'actuar davant algunes situacions...

Perquè a més, tots sabem que no podem evitar situacions d'aquestes i que com més grans són, normalment els problemes també solen ser pitjors.

Avui he xerrat amb la meva tutora i m'ha dit que vaig fer el correcte i que tot això ho aniré veient amb l'experiència que vagi tenint, diàriament, amb els alumnes i, sobretot, que tingui present que cada mestre és un món, així com cada persona. 

Alumnes hospitalitzats

- Alumnes hospitalitzats

"Tots els hospitals, tant infantils com de rehabilitació, així com els que tinguin serveis pediàtrics permanents, siguin de l'Administració de l'Estat, dels organismes autònoms que en depenen, de la Seguretat Social, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals, així com els hospitals privats, que regularment ocupin almenys la meitat dels seus llits, amb malalts l’estada i atenció sanitària dels quals siguin abonades amb càrrec a recursos públics, han de disposar d’una secció pedagògica per prevenir i evitar la marginació del procés educatiu dels alumnes en edat escolar internats en aquests hospitals." Lismi, 1982.




Els companys que van fer aquesta exposició ens van comentar que l'hospital de Son Espases compta amb una aula hospitalària. Els alumnes no estan obligats a acudir-hi, però cal dir que això els possibilita una estada una mica més amena, millorar les relacions socials...

El més important és que els metges vagin informant els mestres que porten l'aula hospitalària i que hi hagi una bona comunicació entre tots.

Article interessant:
Urmeneta, M. (2013). L'atenció educativa als nins hospitalitzats. http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/04_familia_infancia_adolescencia/butlleti_infancia_articles_2013/links/finestra-68.pdf

Trastorn de comportament

I... Aquesta setmana acabem les exposicions.

- Trastorn de comportament / de conducta: és una alteració del comportament. Es caracteritza per un comportament antisocial que viola els drets de les altres persones, les normes i les regles adequades per a l'edat.

Els companys ens van comentar que és molt important resaltar els aspectes positius d'aquests alumnes i, com sempre dic, no només d'aquests sinó de tots!! Els companys ens varen proposar una activitat que vaig trobar molt adequada per fer a qualsevol grup classe: havíem d'escriure una qualitat positiva d'un company i aferrar-la a un arbre que ens varen dur. Considero que és una activitat que pot afavorir a tot l'alumnat i millorar la seva autoestima.

Seguidament, vam fer una activitat relacionada amb les emocions. Com et sents? Havíem d'expressar el sentiment que en aquell moment sentíem i relacionar-lo amb un color. En el meu cas va ser "angoixa" perquè em trobava molt saturada, agobiada... Per la quantitat de coses que tenia en ment. Sincerament, considero que és una activitat molt apropiada i que pot anar molt bé per treballar els sentiments i per fer veure als alumnes que tots són importants. A més... Podem aconseguir l'empatia: posar-se en el lloc de l'altra.